100 km de Calella, dissabte 29 de març de 2008

Una mica abans de les 8 del matí en Paco Robles i jo som al passeig marítim de Calella, sota el far, el dia tapadot. Allà trobem la Nuri de la penya 100km Domingo Catalàn, l'ànima de la cursa. L'ambient és molt familiar. Som 21 corredors i la majoria ja coneguts. Per mi és la setena vegada que tinc el privilegi de ser a la sortida, n'hi ha uns quants amb molta més experiència i dels debutants molts han fet trails més llargs. Tenim el punt 0 de la cursa i principal avituallament on deixem una bossa amb recanvis de roba. A les 8 comencem i fem per primera vegada els 2,5km fins que trobem en Joan a l'altre avituallament i control. Apunta que hem passat i tornem cap a la Nuri. I així ... doncs fins que sumem 100km, 40 vegades o 20 voltes senceres o .... com es vulgui mirar.

Jo hi vaig a passar una estona molt especial fent allò que més m'agrada. Em retrobo amb en Francisco que va quedar segon l'any passat, amb l'Henri Girault record guiness amb 560 curses de 100 km i que amb més de 70 segueix amb forma... També hi ha en Pedro de la penya que em va animar el 2007 i l'Edu que aquesta vegada farà els 100km marxant (l'any passat va venir corrent des de Gavà i llavors va fer 100 km) i en Jaume Terés i la Lisa companys d'ultratrails i en Xevi Riera company dels maimakansu i .... poca gent nova.

Amb l'experiència, de bon principi ja es veu força el ritme de cadascú. Hi ha un noi que no conec i que veig que el puc seguir, en Jaume Pla i decideixo anar amb ell xerrant per fer-ho més entretingut. Potser vaig ser massa pesada per ell però em va aguantar molts kilòmetres. Sembla mentida com xerrem fent aquestes proves. Als extrems beure i menjar una mica i caminar una estoneta i anar i tornar...

Cap a les 10 del matí veig una figura coneguda, el meu amic Joan de Pineda ha vingut a animar-me, genial! Caminem plegats i em dona molts ànims. I van passant les hores i arriben els nens a jugar futbol i obren els bars. I pel meu cap passen moltes coses i pels meus peus apareix una maleïda butllofa ggggggrrrrrrrrrrrr!!!! em falten 60km, millor posar-hi un compeed. I la Nuri animant, és un solete! Ella ja n'ha fet unes 60 de 100, sap molt bé què és i sap tractar a tothom per igual, s'agraeix.

Són vora les 3 i arribo a la meitat, psicològicament és important. Faig una aturada una mica més llarga, agafo coses de menjar més salades: truita de patates, pa amb formatge... Ara penso que ja he fet un bon entrenament i m'agafo cada volta com una més i la següent ja veurem. Miro el mòbil, més missatges d'ànims. L'Emilio espero que m'acompanyi a la propera. En Pep que sap molt bé què és això. En Ramon, company de molts kms.

El fet de ser un circuit fa que ens creuem un munt de vegades amb tots els participants. En Francisco no se quants cops m'arriba a doblar i cada vegada que ens creuem ens diem alguna cosa i quan em dobla anem una mica junts. En Jaume Terés i en Paco van junts i xerrant molta estona i sempre ens animem. Em diuen que passi per l'asfalt que és més curt que la terra però en Jaume Pla no vol asfalt i no em fa res fer la petita volta. Amb la Lisa anem pràcticament tota l'estona al mateix ritme però de forma diferent, cadascú tria les trams de córrer i caminar, el ritme i el temps de parades. L'Edu va caminat però tant ràpid que no el puc seguir. Sempre està alegre.

La brisa es va convertint en vent i la tornada es va fent més i més feixuga, aprofito per caminar més. I vaig dedicant quilòmetres a la gent que més estimo i així passen millor.

Quan duc 70km la butllofa està rabiuda. Decideixo parar, curar-la i fer canvi de mitjons i sabatilles. En José Maria, vingut de Madrid per fer-la tota caminat, m'ajuda i em dona uns apòsits especials. Em queda un peu molt gruixut però és més suportable.

I seguim, i es van acabant els partits de futbol i tancant els bars... I un volta sencera és per en Pep... En Francisco acaba a les 5 de la tarda i ens acomiadem fins l'any que ve. Es nota quan van acabant els altres... Hi ha més gent de la penya ajudant i arribant en Ferran i en Manolo, els he trobat a faltar corrent.

Comparteixo kms amb en Xevi i quan venen en Joan Miquel i la Txell a animar-lo doncs també m'animen a mi. I li dedico kilòmetres a en Santiago i als company de cdc... n'hi ha per tots... En Jaume Terés i en Paco acaben pràcticament alhora i uuufff!!! em costa superar les ganes de plegar amb ells però em fan una escridassada que m'envia cap a l'altre extrem.

Arriba el km 90 i ai! Em fa mal tot, estic esgotada, m'assec a terra i la veu més forta em diu que plegui, que ja he fet prou, que 90 km estan molt bé, que no tinc cap motiu per continuar.... menjo, bec un caldo deliciós però no tinc ganes de seguir. Llavors, l'Edu, que fa poc que ha acabat i és a una cadira, em diu: si pogués t'acompanyaria. Això em fa recordar el meu estimat Andrés que fa temps va anar al Changabang i s'hi va quedar... doncs va per ell!!!

Començo a córrer i torno i ja només queda una volta i llavors pla que estic carregada d'endorfines. Al control m'acomiado de'n Joan, de'n Ferran i de'n Manolo i corro tant com puc contra el vent fins que torno a veure la Nuri, i en Paco, i el Jaume Terés i l'Edu.... 14 hores i quart, he acabat!!!!! És un moment tant feliç.... Fer 100km és exigent física i mentalment i la recompensa val la pena!!!!!

Aprofito per felicitar a tots els participants, agreixo tots als ànims i la feina dels organitzadors i sobretot GRÀCIES PACO!

A l'acabar em costava caminar i diumenge deunidó però dilluns estava pràcticament recuperada de cames però arrossego son una setmana després i el dimecres que vaig sortir a córrer tenia les cames de formigó.